Qui som


El WikiTrio s'estrena a l'acte de presentació del curs 2007-08 a la Universitat de Vic.
El conjunt s'ha especialitzat en la interpretació de trio sonates i d'altres obres, sovint adaptades, dels segles XVII i XVIII.

cpa

Membres


Jordi Solé Casals - Flauta travessera
Pep Serdà  Pérez - Violí­ i viola
Nazari Giol Prat - Violoncel i Flauta travessera

Col·laboradors


Dolors Lozano - Soprano
Ester Martínez - Clave
Natalia Arroyo - Clarinet
Ramon Dordal - Guitarra
Bruna Gabarró, Ferran Giol
i Pau Solé
- Violins

La trio sonata és una forma musical pròpia del Barroc (segles XVII i XVIII), en la qual hi trobem dues melodies agudes que participen amb un protagonisme comparable en el diàleg contrapuntístic, i una de greu que és la que correspon al baix continu i que queda en un terreny més d'acompanyament. Aquestes melodies, doncs, són executades per dos instruments de tessitura aguda i el baix continu. No obstant, donat que el baix continu es fa normalment amb almenys dos instruments (per exemple un violoncel i un clave), les trio sonates estan interpretades típicament per almenys quatre instruments.

La major part de les sonates a trio són concebudes per a dos instruments de timbre igual, majoritàriament dos violins. Ara bé, també se'n troben per a instruments de vent com la flauta de bec, la travessera, l'oboè, la viola de gamba... ja sigui en parelles de timbre igual, ja sigui de timbre heterogeni.

Segurament que la sonata a trio va ser el tipus de música instrumental més popular del període i n'hi va haver una gran demanda, especialment entre els amateurs.